Ai estava a classe de Seminari (practica) i vam llegir tres articles del senyor "Salvador Sostres" que escriu al diari Avui. És un home que també surt a crónicas marcianas i fa el friky per la vida. Doncs bé, aquest home escriu basicament articles provocadors pero vam llegir-ne dos que hem van arribar molt endins i sobretot vaig quedar sorpresa perque tenien massa sentiment per ser d'un friki que es tira a una tia cada nit. De totes maneres un en concret que duu el títol "Contra el topic d'odiar-nos" hem va recordar moltisim ami perque és una cosa que vaig estar pensant fa uns dies y que vaig escriure algo relacionat al forum de LL. Primer posaré l'article i després comento:
Salvador Sostres
Contra el tòpic d'odiar-nos
És un consell que de vegades et donen quan acabes una relació: busca arguments per odiar-la, perquè l'odi com una fusta et permeterà surar en les aigües de la tristesa. I és veritat que les històries sempre s'acaben perquè les coses van malament, però també ho és que si durant aquest temps heu estat junts és precisament perquè la joia de l'amor lluïa amb tot el seu goig. Un final trist -tots els finals ho són- no ha de desmentir el passat d'alegria. Només en casos extrems: si tot es desfà per un engany greu, o per causa de la violència. Però per norma, l'estratègia de l'odi et du només a perdre. Odies i què? Odiar requereix una dedicació extensa. Per odiar has de seguir pensant en ell, o en ella: i ara avançar vol dir parlar d'altres coses. I el que veritablement importa: el teu temps i tu sou un mateix destí, un mateix manyoc de nervis i esperança, i odiar-la és odiar-te perquè tu també hi eres. Era la teva mà la que agafava la seva, el seu cabell el que veies com es pentinava al mirall de l'habitació, els vostres viatges els que imaginàveu plegats. L'amor i els cossos són successius i estimar és acumulatiu com qualsevol aprenentatge. Que les històries s'acabin amb agror, amb la sogra que no és capaç de deixar d'empitjorar les coses ni el dia del vostre funeral, o fins i tot amb petites baixeses com si t'endús de la casa més coses de les que tu ja saps que et pertoquen, no ens ha de distreure del que en tot això és essencial: us heu estimat i a tots dos l'amor us ha transformat, més o menys, en altres. El que et queda d'ella ja no és en ella sinó en tu mateix: equipatge. Una paraula un costum un gest. Les coses que us feien gràcia. Contra el tòpic d'odiar-nos, reverència i agraïment pel temps en què no hi va haver a la ciutat dos amants com nosaltres.
y una cosa que escribí en el foro:
"estoy harta de qe todo el mundo me diga las tipikas frases que no sirven xa nadaaaaaaaaaaaaa las e escuchado mil veces y ad+ no tienen razonnn joder...: no merecia la pena, otra vendrá, no te merecia..etc etc etc joder alguien saber realmente si merecia la pena? lo digo yo y punto eso. si k merecia la pena y eso no lo va a cambiar nada, y esa es la putada que me gustaria poder odiar algo que solo amo y se que nunca tendre razones xa lo contrario.(aunk supongo que en el fondo es mejor..nolose...no se nada..) "
reflexió:
Realment com diu Salvador Sostres odiar comporta seguir pesant en la persona y penso que odiar és seguir estimant. Com a mínim és tindre algún sentiment respecte aquella persona i quan una relació es talla el millor és no tindre cap sentiment de ningun tipus, al cap del temps pot ser que l'amistad sorgeixi pero en un pimer moment s'han de tallar tots els sentiments. Tot i que també és bo mantenir un cert contacte perque despres no et fagi tanta pachoca parlar amb la persona en questió, perque l'únic que consegueixes es creure que recaus de nou.
És cert, jo no vaig poder Odiar-la, no podia odiar algo que estimava. Pot ser hagués sigut fàcil buscar una excusa per odiarla, perque n'haguès trobat, pero de que m'haguès servit? només hauria aconseguir tindre un "mal royo" amb ella cosa que no volia de cap de les maneres...
crec que no hem d'odiar als o a les Ex ja que només conseguim ferirnos i pensar en lo dolent, quan s'acaba una relació s'ha de pensar en lo bo y el que has obtingut o el que has aprés i sobretot repetir el lema que tinc jo:
"si algo pasa es perque ha de pasar i segur que tart o dora hem veuré recompensaba, segur que vindrà algo bó"
aixó hem recorda a una cosa qe vaig escriure en el mateix missatge de LL que reflexa aquest optimisme :
"sy una celosa de mierda, y me odio por ello, pero no puedo mas, no puedo. parezco un bebe que solo tng ganas de llorar y dormir. no aguanto maaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaas necesito arrancar esta parte de mi que me duele tanto, necesto arrancarla...arrancarte...no puedo mas no puedo ya no...1 semana...tengo la esperanza de que alguine me haga ver la luz, angel qe me has de hacer ver la luz, ven x favor, ven ya... k mi corazon no puede mas...estoy harta de intentar hacerme la fuerte, kieor ser fuerte, no aparentarlo."
encara que estaba feta pols l'esperansa sortia en algun lloc del missatge i realment ha aparegur un angel que m'ha fet veure la llum i no va tardar molt en arribar. algú que m'ha ajudat a superar-ho. un dia ens sembla que sens acaba el món i el dia seguent el món és nou i preciós. per aixó no ens hem de preocupar, el temps pasa i les coses varien i cambien. i com bé deia la cansó de compañeros...
nada es para siempre, decian tus ojos tristes
Esperansaaa
afegeixo aquí una frase que m'acaba de dir la Marga de Mallorca:
"del amor al odio ay un solo paso... y odiar significa amar a la persona(la cual odias, por algo que no ay entre las dos)"
crec que es la frase mes acertada que e escoltat fa temps...!!gracies Marga